En la nostra recerca en els llenguatges del teatre de carrer hem trobat una línia que volem seguir: el mon de la fira. Fira en el sentit de conjunt d'atraccions i petits espectacles, on l'espectador, movent-se lliurement per entre un seguit d'ofertes, va gaudint i participant en les propostes que mes li plaguin.

Es veritat que el mon de la fira existeix: només cal passejar-se pels pobles en les seves festes per comprovar-ho: els carrussels, les nories, els autos de xoc, les parades de pomes ensucrades o de barbapapà, les xurreries, les muntanyes russes... en mig de l'estridència sonora i la estètica poc afortunada. També en aquest sentit existeixen els parcs temàtics, potser estèticament mes acurats.

Voldríem treballar per un nou concepte de fira, que fugi de l'estridència sonora i del “com mes gran millor”. Una fira formada per espectacles i atraccions de petit o molt petit format, de curta durada, per a pocs espectadors i sense necessitats tècniques complicades. Aquestes propostes es desenvolupen sense pràcticament cap separació física entre artistes i espectadors. No hi ha escenaris, o aquests són mínims. No hi ha motors i els mecanismes son simples i a mida humana. Els equips de so son mínims. La música és, prioritariament, en directe.

Aquestes son les línies del Passatge Insòlit, en el que l'Avalot hi ha col·laborat activament, i del que ja se n'han realitzat quatre edicions a Santa Coloma de Gramenet, dues a Premià de Dalt i una a Barcelona. Les nostres propostes Carpa Fosca, Día de Pesca i TDB van totalment en aquest sentit.

Tota aquesta experiència ens ha fet veurà les immenses possibilitats artístiques de tot aquest mon. Aquesta nova línia d'espectacles, que es mouen en aquest concepte de fira artística i teatral, necessita de nous marcs que hem d'anar creant entre les companyies i els programadors que vulguin apostar per aquests nous conceptes.